Avui en dia l’Internet s’ha convertit en un eix quasi fonamental per al desenvolupament de la nostra vida. A través d’ella podem dur a terme activitats que engloben l’àmbit professional i educatiu, relacions socials, comerç, etc; entre altres, per via de multitud d’eines que es disposen dins aquesta xarxa global i a les que podem accedir mitjançan un ordinador des de qualsevol part del món.
Però, la nostra presència a la xarxa genera una sèrie d’aspectes amb els que hem de tenir cura, com ara la nostra privacitat, per exemple, què és el que volem ensenyar de nosaltres mateixos? O aspectes que fan referència a una actitud activa, quina empremta o conseqüències deixa la nostra presència a la web? Quins són els límits? Canvia la nostra ètica quan esteim salvaguardats darrera una pantalla? Per aquest motiu el “personal brading” o marca personal és un segell que cal treballar i cuidar minuciosament, ja que és la nostra portada, literalment, i el que marcarà la concepció que tinguin els altres sobre nosaltres mateixos.
Accedir a la xarxa és un exercici que pot realitzar casi qualsevol persona, crear i compartir continguts és accessible per a tots els usuaris. És per aquest motiu que reconsiderar i consolidar uns principis i un objectiu al voltant de la nostra presència a internet és prou recomanable, per salvaguardar-nos de no acabar en una situació que ens pugui comprometre, tan a nivell professional com a nivell personal, tenguent en compte en tot moment que les conseqüències es produeixen al món real.
Personalment, la xarxa em proporciona interacció i intercanvi d’informació amb altres usuaris a través de les xarxes socials, a més, em permet accés a l’educació i és el meu eix central d’informació i documentació. Llavors, he de tenir en compte si tota aquesta informació de la que em beneficio, d’alguna manera, també pot afectar a la meva identitat digital.
Des de el meu punt de vista, l’ús i l’intercanvi de dades o infomació personal ha de ser filtrat i examinat amb molt cura, de la mateixa manera que la informació que rebem d’altres persones. Nosaltres triem el que volem ensenyar al món digital i hem de ser conseqüents de que aquest àmbit virtual traspassa a la nostra realitat visceral.
Per finalitzar, al fer “egosurfing” amb el meu nom, l’únic que és visible de mi per la resta d’usuaris és la meva pàgina de Facebook, la qual tinc bloquejada en tots els aspectes per als altres membres de la plataforma que no formen part del meu cercle d’amistats.