Reflexió sobre la trajectòria d’aprenentatge

Durant el procés de treball d’aquesta assignatura se’ns han plantejat una serie de reptes on hem hagut d’anar superant algunes barreres a les que, personalment, no hi estava acostumat.

El treball en grup a través de la xarxa és tot un repte quan no ho tens per mà, s’hi ha d’afegir la dificultat de treballar amb persones amb les que no coneixes i amb les que has de generar un vincle de confiança per a que el desenvolupament de la feina sigui fluit i profitós, tot sense les ventatges del contacte presencial.

La gran majoria d’eines que hem utilitzat aquest semestre a l’assignatura de Recursos i Comunitats Digitals les desconeixia. Treballar-les ha requerit investigació i pràctica, per així poder aportar contingut a l’encàrrec que haviem de desenvolupar en grup i generar un ambient de confiança i bona comunicació.

Eines tan conegudes com Twitter o Telegram mai les havia fet servir i, encara que no suposin gran dificultat per utilitzar-les sempre hi trobam alguna barrera petita a la que enfrontar-se, com per exemple, trobar-se davant un espai no conegut i no saber on es troben els apartats per realitzar accions. D’altra banda, les eines que suposen un major obstacle són aquelles no s’assemblen a cap altre feta servir mai, en el meu cas, crear una llista a “list.ly“, un taulell a “pinterest” o elaborar un document compost col·laboratiu al “lucidpress” si ha suposat un repte.

Per posar solució a la dificultat que suposava l’utilització de les eines desconegudes han sigut de molta utilitat els recursos publicats a l’aula, tot i així, tampoc en trobava un guía completa del funcionament de les plataformes o de com navegar per algunes pàgines web i incloure contingut ha suposat estudi a força de prova i error.

Per continuar, aquestes barreres esmentades sols han suposat un repte a l’inici del seu maneig, a força d’anar treballant-les durant el procés dels diferents reptes, aquestes, s’han tornat propulsores del treball, ens han ajudat a millorar la nostra dinàmica i comunicació, a poder elaborar contingut pel nostre projecte i organitzar millor la informació recopilada.

Respecte al treball que hem realitzat l’equip de Ciberaddictes, des de un principi, hem optat per utilitzar eines de comunicació sincrònica com Telegram o GoogleMeet que ens han ajudat a l’intercanvi de informació i presa de decicions d’una manera molt més fluida. Hem deixat de banda el Tauler de debat de l’equip ja que és una eina on la transimisió és molt més lenta i inexacta. D’altra banda hem utilitzat la plataforma “Notion” per traçar l’estrategia d’organització i planificació i aquesta a resultat molt favorable per el desenvolupament de tot el projecte, en definitiva, hem acertat en les decicions preses i hem generat un ambient de confiança, compromís i respecte que, en part, han potenciat les eines ementades.

Finalment, penso que l’utilització d’aquestes eines de treball col·laboratiu a través de la xarxa no sols es queden dins l’àmbit de l’assignatura, sinó que, gràcies al descobriment i ús d’aquestes d’ara en endavant les emprearé sovint per realitzar altres projectes tan a nivell individual com en grup.

Links:
List.ly:
Personal – https://list.ly/dbordoyc/lists
Grupal – https://list.ly/list/5Xe0-ciberaddictes
Pinterest:
Personal – https://www.pinterest.es/dbordoyc/_saved/
Grupal – https://www.pinterest.es/nmontava9442/ciberaddictes-recursos-i-comunitats-digitals/
Site del projecte: https://sites.google.com/uoc.edu/ciberaddictes/inici

Precència a la xarxa

Avui en dia l’Internet s’ha convertit en un eix quasi fonamental per al desenvolupament de la nostra vida. A través d’ella podem dur a terme activitats que engloben l’àmbit professional i educatiu, relacions socials, comerç, etc; entre altres, per via de multitud d’eines que es disposen dins aquesta xarxa global i a les que podem accedir mitjançan un ordinador des de qualsevol part del món.

Però, la nostra presència a la xarxa genera una sèrie d’aspectes amb els que hem de tenir cura, com ara la nostra privacitat, per exemple, què és el que volem ensenyar de nosaltres mateixos? O aspectes que fan referència a una actitud activa, quina empremta o conseqüències deixa la nostra presència a la web? Quins són els límits? Canvia la nostra ètica quan esteim salvaguardats darrera una pantalla? Per aquest motiu el “personal brading” o marca personal és un segell que cal treballar i cuidar minuciosament, ja que és la nostra portada, literalment, i el que marcarà la concepció que tinguin els altres sobre nosaltres mateixos.

Accedir a la xarxa és un exercici que pot realitzar casi qualsevol persona, crear i compartir continguts és accessible per a tots els usuaris. És per aquest motiu que reconsiderar i consolidar uns principis i un objectiu al voltant de la nostra presència a internet és prou recomanable, per salvaguardar-nos de no acabar en una situació que ens pugui comprometre, tan a nivell professional com a nivell personal, tenguent en compte en tot moment que les conseqüències es produeixen al món real.

Personalment, la xarxa em proporciona interacció i intercanvi d’informació amb altres usuaris a través de les xarxes socials, a més, em permet accés a l’educació i és el meu eix central d’informació i documentació. Llavors, he de tenir en compte si tota aquesta informació de la que em beneficio, d’alguna manera, també pot afectar a la meva identitat digital.

Des de el meu punt de vista, l’ús i l’intercanvi de dades o infomació personal ha de ser filtrat i examinat amb molt cura, de la mateixa manera que la informació que rebem d’altres persones. Nosaltres triem el que volem ensenyar al món digital i hem de ser conseqüents de que aquest àmbit virtual traspassa a la nostra realitat visceral.

Per finalitzar, al fer “egosurfing” amb el meu nom, l’únic que és visible de mi per la resta d’usuaris és la meva pàgina de Facebook, la qual tinc bloquejada en tots els aspectes per als altres membres de la plataforma que no formen part del meu cercle d’amistats.

Capçalera del projecte

Aquesta imatge, realitzada pel fotògraf Camilo Jimenez, fou publicada a la pàgina Unsplash el 2019. La imatge està baix la llicència de Unsplash i és permet el seu ús de manera lliure.

L’elecció d’aquesta imatge es vincula al contingut del nostre treball. El grup de Cibberadites hem elegit el tema de l’adicció a les xarxes socials dins l’àmbit del disseny ètic.

Al ser essers socials, un del nostres punts forts com a espècie és la comunicació, i la necessitam. Així és, que avui en dia hem arribat al límit on aquesta necessitat de comunicació i la tecnologia han fet fronterera, i a la vegada que és una bona noticia i una eina molt potent plena de vetatges, també pot arribar a ser un arma de doble tall, generant molts problemes en la nostra conducta.

La xarxa està plena d’il.lustracions d’artistes que representen situacions de crítica social relacionada amb el social media. Són imatges prou interessants que t’indueixen de cop a la reflexió de l’autentica realitat. Doncs,   l’imatge real d’un grup de persones en aquest escenari pot ser més crua i causar més impacte, per aquest motiu he triat la imatge del fotògraf Camilo Jimenez.

Aquí us deixo el nostre perfil a Pinterest

https://www.pinterest.es/nmontava9442/ciberaddictes-recursos-i-comunitats-digitals/

Salutacions!

4. Tanquem el projecte i el difonem!

Reflexió final

Les eines presentades per l’assignatura, han estat interessants. Abans de cursar-la no tenia ni idea de l’existència del google sites per exemple. Sempre veia un món tot el tema d’incloure tercers, com tweets mitjançant un widget entre d’altres. En general el contingut de l’assignatura m’ha estat enriquidor i encara que no l’hagi pogut utilitzar en la pràctica, sí que m’ha anat bé per treballar telemàticament al meu treball.

Amb la companya que tenia ha estat verdaderament difícil. Es cert que des d’un inici, vam ser poc realistes i no vam decidir a consciència com fer els lliuraments i repartir-nos les tasques.

Els canals de comunicació, no han estat els adequats (ús de whatsapp) i això ha repercutit en la nota final. A més, crec que la utilització d’aquests ha empitjorat el sentiment de perdre’s-ho de debò als membres de l’equip. Una constància i rutina en un medi adequat com era l’espai virtual de l’aula, amb els fòrums i el taulell hagués millorat l’experiència.

En l’àmbit del treball, durant els primers reptes va estar bé. Tot i no utilitzar de manera correcta els recursos facilitats al campus, vam poder fer gairebé totes les practiques.

El ser pretensiosos, va passar-nos factura i va aparèixer la falta de temps. Al final el treball era cosa de 5 però érem 2.

Des de la Pac3 una persona es va despenjar pràcticament acabant desapareixent definitivament durant la Pac4.

En definitiva, m’he adonat que mentre tot fluïa mitjanament bé, el treball en equip era molt menys pesat que no pas quan he estat sol. Això és reflecteix molt bé a la meva feina on, l’equip treballa des de llocs molt separats geogràficament, hi ha consens i tots utilitzem les mateixes vies “oficials” per comunicar-nos (trello i Google Drive) en aquest cas. L’ús de les XXS és vital en el temps que ens ha tocat viure, alhora, però, està en constant canvi fent que el professional hagi de reciclar-se sempre que sigui possible per tal de mantenir els seus coneixements frescos i al servei dels clients i companys.

Finalment, crec que ha estat una etapa del grau enriquidora, i encara que no hagi tingut l’experiència normal que es busca en aquesta assignatura, he après des de l’altra banda com hauria de funcionar una comunitat/grup que busca uns objectius comuns.

 

Links d’interès:
Link del Site: [GrupX]
Link al pinterest: [Pinterest Grupal] – [Pinterest Personal]
Link al list.ly: [Llistat]

Valoració final

Les solucions que he anat trobant per resoldre les dificultats del funcionament de les diferents eines són les següents:

  • En el cas de publicar coses al List.ly, no sabia com publicar-ho tot ni fer un fil amb totes les publicacions, he aconseguit poder fer-ho intentant testejar totes les opcions fins que ho he aconseguit.
  • En el cas del Site, no sabia com crear-lo ni com anar afegint tota la informació, ho he aconseguit mirant tutorials a YouTube i fent proves.

Les xarxes socials, el List.ly, Pinterest, Site, entre altres, són eines que són útils i eficaces per l’aprenentatge. Les xarxes socials (ex: Twitter) m’han permès poder compartir el meu projecte amb molts col·lectius potser interessats en el tema i poder fer difusió del treball. El List.ly m’ha permès fer un fil de tota la informació. En el Site he pogut fer tot el projecte i que sigui accessible per a tothom en el cas que el vulguin consultar. Com totes aquestes eines són accessibles a través de la xarxa, són ideals pel treball col·lectiu ja que només tenint accés a Internet es poden editar i crear totes les tasques.

He hagut d’enfrontar-me a molts reptes a l’hora de tirar endavant el projecte, emprant un entorn virtual, com per exemple, ser autodidacta i aprendre per mi mateixa com buscar informació, triar la informació, saber difondre la informació per Twitter, List.ly… També he hagut d’aprendre com configurar el Site, triar els colors més adients a la temàtica…

Sobre la presència a la xarxa, he après que realment a Internet hi ha més informació sobre nosaltres de la que segurament sabem, també per l’entorn professional veig que és una cosa útil ja que tothom pot accedir, per exemple, al meu CV i així poder contactar amb mi si estan interessats. Encara que a nivell professional, depenent de quina informació, podria ser contraproduent, per exemple, si trobessin el nostre perfil de Facebook i hi haguessin fotografies que poden donar una visió poc professional de nosaltres.

Sobre les eines online per al treball col·laboratiu, he après quines eines hi ha i com s’utilitzen, i també quines són les més adients. En l’entorn professional són eines molt destacables, en el cas del teletreball ja que necessites contactar amb altres persones, segurament fent tasques potser complementàries a la nostra, o simplement havent d’estar connectats a la vegada però no en un entorn físic igual. En el cas de la continuïtat del grau, servirien per ja tenir nocions per a propers treballs en grup.

El List.ly del projecte es troba a: https://list.ly/list/4pf1-marta-font-games-for-blind-kids

El link al Pinterest és: https://www.pinterest.es/martafont1800/jocs-per-a-nens-amb-discapacitatvisual/

El link al Site del projecte en el que he treballat és: https://sites.google.com/d/1DZjntKbekdcypWkl_bYLG_F4DMpxX4pf/p/1iRksBWBycVIk-FKSSw9AOz2ZUcX2n5Me/edit

La presència a les xarxes.

Fa molts anys que vivim en el món d’internet i cada vegada va evolucionant més.

Quan jo era petita, no existia res d’això, però conforme van anar passant els anys, van comensar a apareixer webs on podies xatejar amb els teus amics sense cap problema des de casa i amb total llibertat.

Però que va passar? que conforme van passar els anys van comensar a apraeixer xarxes socials on no nomès xatejavas amb els teus amics si no que també podies fer publicacions d’imatges personals on podia accedir tothom.

Que passa amb aquest aspectes? no hi ha cap mena de control per part dels menors.

Avui dia tenir una xarxa social es molt fàcil, però s’ha de tenir en compte molts aspectes. Qui ho veu, qui pot veure-ho, robar imatges, suplantar la identitat. Tot això una persona adulta es concient encara que no ho pensi, però un menor no cau en aquests problemes i s’ha de tenir molta cura amb aquests temes per part dels pares.

Solució? Restringuir aquestes xarxes socials per a persones majors d’edat i portar un control mes establert dins d’aquestes per tal que no hi haguin problemes i responsabilitats després.

Com a conclusió m’agradaria dir que com a consumidora de xarxes socials, que es podria utilitzar per fer una bona acció i ensenyar al món coses innovadores i necessaries per cadascú de nosaltres en comptes de centrar-nos en ensenyar la nostre imatge i quantes coses tenim.

Presència a la xarxa

Al fer “egosurfing” a Google buscant el meu nom i cognoms, m’ha aparegut el meu perfil d’Infojobs a la primera entrada de Google i el meu antic Twitter de fa 8 anys en la segona entrada. En la secció d’imatges de Google, m’ha aparegut en la primera imatge de la pantalla la fotografia que tinc en el Currículum d’Infojobs. No m’ha sorprès que aparegués tot això a la xarxa ja que ho tinc penjat en públic però sí que m’ha sorprès que només apareguessin aquestes coses meves ja que també tinc perfil de Facebook i no apareixia. També tinc perfil a Linkedin i en la quarta entrada de cerca surten perfils de Linkedin amb el meu nom però si entres en el link, no apareix el meu perfil en cap. Crec que és important estar present en la xarxa, si és per trobar feina o vendre’t per aconseguir un treball o qualsevol cosa. Encara que potser no és molt bo quina informació podria aparèixer en les xarxes socials, per exemple, si en el Facebook apareguessin fotos de festa, podria ser negatiu a l’hora de buscar feina ja que no mostres una bona presència depèn de quina feina sigués. En el meu cas, tota la informació que surt a les xarxes socials és en Infojobs i això permet que les empreses vegin el meu Currículum, per tant, és una manera de vendre’m a les empreses. També és el meu personal branding. Les xarxes socials permeten que ens coneguin empreses i també poder parlar amb familiars com és el cas de Facebook… Tenint els perfils en llocs de recerca de feina i que siguin visibles també permet que empreses de tot el món puguin veure el meu Currículum i si els interessessin puguin contactar amb mi. En el cas d’Infojobs (ja que és la única pàgina web) puc desaparèixer de la xarxa ja que en desactivar el meu compte d’Infojobs el meu perfil no estarà públic i ningú el podrà veure.

Disseny de jocs infantils per a nens amb discapacitat visual

Hola a tots!

El meu projecte tracta sobre el disseny visual inclusiu en els jocs infantils, referent al col·lectiu de nens amb discapacitat visual. La imatge que adjunto en aquesta entrada és una fotografia que havia trobat a Pinterest però l’he editat per mi mateixa. Em sembla una imatge molt representativa del tema escollit per fer el projecte. En la imatge veiem un cub de Rubik que és un joc que segurament tothom ha jugat en la seva vida però com les persones amb ceguera si volguessin jugar no sabrien si els colors estan tots en una mateixa cara, doncs, la tipografia del Braille en les cares del cub els hi permet saber si les cares estan correctament posades. Abans de pensar en aquest treball, mai m’havia plantejat la idea de que segurament molts nens cecs estan molt limitats a l’hora de jugar a jocs i per això m’ha semblat interessant investigar sobre aquest tema.

Us adjunto l’enllaç a Pinterest on hi ha totes les propostes de les imatges del projecte:

https://www.pinterest.es/martafont1800/jocs-per-a-nens-amb-discapacitat-visual/

Espero que us agradin!

Marta Font.

Qui Sóc?

Hola, sóc Paula!

Aquest és el meu primer semestre a la UOC i vaig decidir embarcar-me en aquesta aventura i començar el Grau en Disseny i Creació Digitals perquè m’apassionen el disseny i la fotografia.

Alguns altres dels meus hobbies són viatjar, la moda i el disseny d’interiors. Sóc Llicènciada en Traducció i Interpretació i he viscut al Regne Unit durant 9 anys, 3 a Edimburg, on vaig estudiar un Màster en Màrqueting i Organització d’Esdeveniments i 6 a Londres on he treballat en diferents empreses relacionades amb el Màrqueting.

Actualment, visc a Ontinyent, un poble de València i treballo com a Coordinadora de Màrqueting en una empresa del sector sanitari.

Benvinguts i benvingudes!

Una Àgora reuneix els treballs públics i privats d’un grup d’estudiants d’una Aula de la Universitat Oberta de Catalunya.

Aquí els companys i companyes podràn compartir les activitats de l’aula entre si, comentar, presentar al RAC i decidir quins continguts queden públics per als companys i companyes de l’aula, del campus o la xarxa.

Si no veus cap contingut apart d’aquesta entrada, pot ser per 3 raons:

  • Pot ser no has entrat al sistema Folio i/o al campus i per tant veus la versió pública de l’Àgora.
  • També pot ser que sí que hagis entrat al campus però resulta que no pertanys a aquesta aula i els companys i companyes no han publicat continguts amb permisos per la comunitat del campus.
  • O potser, és molt més simple! Potser encara ningú ha publicat res! Vols ser el/la primer/a?

Si no pertanys a la comunitat UOC i veus treballs és perquè els i les estudiants han decidit deixar alguns continguts visibles per a tothom.

En canvi, si ets membre de l’aula, aniràs veient els continguts que es publiquin. Els pots seguir per RSS com qualsevol blog. Ves al teu Folio i publica contingut amb permís Aula i associat a una actiUOC de l’aula.